Reality bites
1.
Ara ja
lluny de tu
-més lluny que a prop-
sento
no haver-me quedat un temps més
al teu costat.
Ja tan lluny
que el mar no es veu.
L’avió vola per sobre dels Alps
encara nevats
i a fora
fa fred
i a casa
ja és estiu.
Descosida un cop més de tu
perdo peu en un terra tan alt,
mai al meu abast.
Saltironejo els camps amb la meva mirada, i
torno a Hidra
i prenem el sol
i mengem
una amanida de tomàquets, feta i ceba.
Més tard tu i jo
prenem el sol en una roca , al costat del mar.
Sota el cel mes blau del mon
caminem plegats.
Cap el tard, ja de nit, el vaixell
ens torna a Atenes
on fa quasi un any que hi vius.
Ahir: cansats,
bruts
i feliços
ens deixàrem portar.
2.
La teva veu
de bon matí
-encara dins del llit- em parla
de pors desendreçades,
de treballs
mal pagats
de companys
bords
d’amics perduts
pel camí.
Mentrestant,
la meva veu a l’altre costat del fil telefònic
et desitja bon dia i et desperta.
Penjo.
Penjo i de vegades em torno a dormir.
Penjo i t’abraço
i ho faig fort, per escatimar-te la por
i el dolor
de cada nou dia.
3.
Em vas pegar fill de puta
Em vas pegar i em volies matar.
L’agònica nit
va donar pas al dia
nou
jove
desmemoriat…
Amb una mirada càndida i imbècil
vas demanar-me:
què em passava.
Què em passava…?
no te’n recordaves.
PILAR CORTÉS
PRIMER PREMI
