Rebienvenidos o bienrevenidos

Otro año más, El Taller inicia un nuevo ciclo (esta vez, el 2008-2009)

Espero que aumente vuestra participación en el blog (porque que disminuya es imposible).

Besos, abrazos y alguna que otra colleja,

Gustavo                                             

REALITY BITES por Pilar Cortés

Reality bites

 

1.

Ara ja

lluny de tu

-més lluny que a prop-

sento

no haver-me quedat un temps més

                                      al teu costat.

Ja tan lluny

que el mar no es veu.

L’avió vola per sobre  dels Alps

encara nevats

i a fora

fa fred

i a casa

ja és estiu.

Descosida un cop més de tu

perdo peu en un terra tan alt,

mai al meu abast.

Saltironejo els camps amb la meva mirada, i

torno a Hidra

i prenem el sol

i mengem

 una amanida de tomàquets, feta i ceba.

Més tard tu i jo

prenem el sol en una roca , al costat del mar.

Sota el cel mes blau del mon

caminem  plegats.

Cap el tard, ja de nit, el vaixell

ens torna a Atenes

on fa quasi un any que hi vius.

Ahir: cansats,

bruts

i feliços

                             ens deixàrem portar.

 

2.

 

La teva veu

de bon matí

-encara dins del llit- em parla

de pors desendreçades,

de treballs

mal pagats

de companys

bords

d’amics perduts

pel camí.

Mentrestant,

la meva veu a l’altre costat del fil telefònic

et desitja bon dia i et desperta.

Penjo.

Penjo i de vegades em torno a dormir.

Penjo i t’abraço

i ho faig fort, per escatimar-te la por

i el dolor

de cada nou dia.

 

 

 

3.

 

Em vas pegar fill de puta

Em vas pegar i em volies matar.

L’agònica nit

va donar pas al dia

nou

jove

desmemoriat…

Amb una mirada càndida i imbècil

vas demanar-me:

què em passava.

Què em passava…?

no te’n recordaves.

 

PILAR CORTÉS

PRIMER PREMI

Ars poètica (índex)

L’univers i la terra:

L’univers i el sistema solar. La terra i la lluna. La matèria de l’univers. L’atmosfera.

La hidrosfera. L’escorça terrestre .

Leer el resto de esta entrada »

Temps de curació

I un cop abocat a la claraboia d’un mateix

tot l’embalum de coses Leer el resto de esta entrada »

La sonrisa del endriago

Debe girar la llave con suavidad para que se produzca el chasquido que anuncia el éxito. Se agarra al pomo de la puerta y justo antes de girar contrae su rutilante pupila (una pupila que anhela estar de nuevo rodeada por un iris amarillo).

El chasquido abre la cerradura. Por fin en casa. Duro día, hoy, en el invernadero. Camina hacia el comedor y sacude las manos hacia abajo en un gesto extremo; sacude y sacude, hasta que las uñas pierden el soporte, se aflojan, y salen despedidas una a una, rebotando y tintineando contra el suelo; sacude y una rasgadura aparece en las muñecas, circundándolas, una línea que se entreabre como una boca, que se descose a cada tirón mientras los dedos se desenfundan y los nudillos pierden la certeza de estar encajados en sus arrugas: sacude hasta que la piel cae contra el suelo como si alguien hubiera lanzado no uno sino dos guantes retadores.

En el lugar donde estaban las manos Leer el resto de esta entrada »